期刊名称：Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature
印刷版ISSN：2013-6196
出版年度：2012
卷号：5
期号：3
页码：25-43
语种：Spanish
出版社：Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials
摘要：Resumen Desde la teoría sociocultural del desarrollo humano (Vigotsky, 2009; Bruner, 1986) se concibe a la interacción situada como el espacio privilegiado para el desarrollo del lenguaje. Dado que en ella las formas lingüísticas están imbricadas con otros sistemas semióticos, en el trabajo se analiza el uso de los gestos de la maestra en la planificación del juego en una sala de jardín de infantes de niños de 4 años. El análisis sigue una lógica cualitativa que articula el Método Comparativo Constante (Strauss y Corbin, 1991) con el empleo heurístico de conceptos del Análisis de la Conversación (Goodwin 2000; Tusón, 1995), el microanálisis discursivo (Gumperz, 1982) y teorías de los gestos (McNeill, 1985, 1992). Se ha encontrado que los gestos señalan los aspectos centrales de la consigna y podrían, en ese sentido, favorecer la comprensión de los niños de referentes abstractos, vocabulario y las reglas de juego. Palabras clave: gestos, planificación, juego Abstract From sociocultural theory of human development (Vygotsky, 2009; Bruner, 1986, 1989), situated interaction is conceived of as a privileged space for language development. Since linguistic forms are intertwined with other semiotic systems, the paper examines the role of teacher's gestures in a game-planning situation in a 4 year-old nursery room. The analysis follows a qualitative that articulates the Constant Comparative Method (Strauss & Corbin, 1991) with the heuristic use of concepts of the Conversation Analysis (Goodwin 2000, Tusón, 1995), the microanalysis of discourse (Gumperz, 1982) and gestures studies (McNeill, 1985, 1992). It was found that teacher’s gestures indicate the central aspects of the instruction and may, in that sense, promote children’s understanding of abstract referents, vocabulary and game rules. Keywords: gestures, planning, play Resum Des de la teoria sociocultural del desenvolupament humà (Vigotsky, 2009; Bruner, 1986, 1989) la interacció situada s’entén com l’espai privilegiat pel desenvolupament del llenguatge. Tot partint del fet que en la interacció les formes lingüístiques estan imbricades amb altres sistemes semiòtics, en aquest treball s’analitza l'ús dels gestos de la mestra en la planificació del joc en una sala de parvulari (4 anys). L’anàlisi segueix una lògica qualitativa que articula el Mètode Comparatiu Constant (Strauss y Corbin, 1991) amb l'ús heurístic de conceptes de l’Anàlisi de la Conversa (Goodwin 2000; Tusón, 1995), el microanàlisi discursiu (Gumperz, 1982) i els estudis de la gestualitat (McNeill, 1985, 1992).Se ha trobat que els gestos assenyalen els aspectes centrals de la consigna i poden, en aquest sentit col·laborar en la comprensió per part dels nens de referents abstractes, vocabulari i les regles de joc. Paraules clau: gestualitat, planificació, joc
