摘要：Segons els estudis existents, en general, els joves són la franja més capacitada per utilitzar el català en tots els àmbits i contextos, però, en conjunt, són els que menys el fan servir. En l’àmbit metropolità, on resideix la majoria de la població de Catalunya, l’ús del català per part dels joves és encara més baix. Alhora, se sap que l’assoliment de la competència de l’expressió oral en català al final del primer cicle de l’ESO no és pas general, per la qual cosa tot sembla indicar que el model escolar actual no té gaire influència en els usos lingüístics més individualitzats. En el marc d’aquesta situació, el Govern de la Generalitat de Catalunya va encarregar al Consell Social de la Llengua Catalana un informe sobre les possibles mesures a prendre per tal d’intervenir-hi i potenciar més l’ús de la llengua. Les conclusions del Consell assenyalen que caldria actuar preferentment sobre els hàbits d’ús intergrupals i socials a través de la formació sociolingüística dels mestres i professors en general, i tot transformant els centres escolars que ho necessitin per la seva composició demolingüística en institucions molt conscients del seu paper en el desenvolupament eficaç d’una L2 (llengua segona). Igualment, es recomana que les polítiques lingüístiques no ignorin el pla cognitivoemotiu dels individus i que s’acompanyin de discursos legitimadors integradors. Per tal d’augmentar la percepció d’utilitat i funcionalitat del català, és imprescindible aconseguir que es converteixi en la llengua laboral més habitual, fet pel qual la intervenció sobre el món socioeconòmic té la màxima importància. En paral·lel, el Govern ha de procurar incidir en tot l’àmbit ludicomediàtic juvenil, ja que és una generació plenament integrada en aquest univers tecnològic.Paraules clau: política lingüística, llengua catalana, joventut.
其他摘要：In general terms, according to different studies, young people are the most qualified to use Catalan in all spheres and contexts but they are also, on the whole, the social group that uses this language the least. In metropolitan areas, where the majority of Catalonia’s population lives, the use of Catalan by young people is even lower. It is likewise known that the achievement of competence in oral expression in Catalan by the end of the first cycle of compulsory secondary education is not a generalised phenomenon. Everything seems to indicate, therefore, that the current school model has little influence on the most individualised language uses. In this context, the Catalan Government commissioned the Social Council for the Catalan Language to prepare a report on possible measures to strengthen the use of the language. The Council’s conclusions state that action should be taken with priority on the habits of intergroup and social use through the sociolinguistic training of primary and secondary school teachers. Furthermore, schools with a complex demolinguistic composition should become acutely aware of their role in the effective development of an L2 or second language. Likewise, the Council recommends that language policies should not ignore the cognitive-emotional functioning of individuals and that these policies should be accompanied by integrative legitimating discourses. In order to increase the perception of usefulness and functionality of the Catalan language, it is crucial to see that it becomes the most common language at the workplace, to which end the intervention on the socioeconomic sphere is of maximum importance. At the same time the Government should seek to influence the recreational and media sphere of children and young people as a whole, since today’s generations are fully integrated into the world of technology.Key words: language policy, Catalan language, youth.
