期刊名称：International Journal of Educational Technology in Higher Education
印刷版ISSN：1698-580X
电子版ISSN：2365-9440
出版年度：2008
卷号：5
期号：2
语种：Undetermined
出版社：Springer Verlag
摘要：Les possibilitats tecnològiques actuals amplien les trobades comunicatives i les formes expressives, enriquint els escenaris de la interacció humana, espai intersubjectiu on es construeix l'experiència i on s'elabora la comprensió i el consens en el significat; en definitiva, el domini en el qual realment tenen lloc els processos que íntimament defineixen el concepte de cultura, com a dinàmica d'incorporació a una comunitat de pràctiques, mitjançant el qual té lloc el procés d'humanització. Les competències bàsiques del llenguatge permeten la comunicació en els diferents escenaris, tanmateix, les competències que caracteritzen l'oralitat en la cultura no són avui suficients, ja que les mediacions tecnològiques que modulen aquestes trobades requereixen dels usuaris una reconfiguració com a subjectes de comunicació, perquè exerceixin de forma eficaç en els escenaris tecnològics d'interacció actual. Què implica una reconfiguració com a subjectes de comunicació, de cara als escenaris virtuals? La recerca d'una resposta a aquesta pregunta constitueix el nucli central que s'atén en aquest escrit, que s'inicia amb una anàlisi del poder de la ment en la gestió del coneixement des de la doble dimensió argumentativa del discurs científic i del relat com a formes expressives de la comunicació. Després s'aborda la comunicació des de tres enfocaments complementaris: el pragmàtic, l'interaccionisme simbòlic i els postulats de l'Escola de Palo Alto, que mostren una visió complexa de la comunicació, necessària per a entendre com s'han modificat les nostres formes de comunicació i per a comprendre les implicacions derivades de la implantació dels nous espais tecnològics i les conseqüències per a la pràctica que promou el canvi en el coneixement. Pretenem, llavors, tenir en compte les claus conceptuals que des d'aquestes teories tenen major vigència avui, i com aquestes s'actualitzen per a entendre la manera com ens comuniquem dins dels entorns virtuals, lloc preponderant on es duen a terme, en l'actualitat, gran part dels processos de gestió de la informació i de negociació de significats en processos de formació (Rheingold, 1994; Rheingold, 2004). La comunicació i la negociació del significat expressen un dels poders fonamentals de la ment de l'ésser humà.
其他摘要：Current technology enhances communication and forms of expression, enriching the setting of human interaction, the inter-subject space where experience is built and where comprehension and consensus around meaning are elaborated. All in all, this is the domain where the processes which intimately define the concept of culture truly take place, empowering incorporation into an association of practices, through which the process of humanisation occurs. The basic abilities of language permit communication in different situations, but the abilities which characterise oral communication today are not sufficient, given that the technology which modulates these encounters require a reconfiguration of users as subjects of communication, so that they are able to communicate effectively in the technological situations of interaction today. What does reconfiguration as subjects of communication mean, when referring to a virtual stage? The search for an answer to this question is the core of this article, which begins with an analysis of the power of the mind to manage knowledge from the two-dimensional argument of scientific discourse and stories as expressive forms of communication. It then deals with communication from three complementary focal points: pragmatism, symbolic interactionism and the postulates of the Escuela de Palo Alto, which offer a complex vision of communication, necessary for understanding how our forms of communication have been modified, and to understand the implications resulting from the implantation of new technology space and the consequences for the practice which promotes the change in knowledge. Our aim is to consider the key concepts which, from these theories, are most valid today, and how these are updated to understand how we communicate in virtual environments, the predominant place where, today, the major part of information management and negotiation of meaning in training processes are carried out (Rheingold, 1994; Rheingold, 2004). Communication and negotiation of meaning express fundamental powers of the human mind.
