摘要：Existeix un estret lligam entre les reivindicacions nacionalistes i la reverència per les muntanyes per part d’aquelles nacions sense estat que no han pogut consolidar les seves fronteres o institucions nacionals d’una altra manera. Les muntanyes han servit de refugi espiritual i de metàfora simbòlica per representar la identitat i els significats col·lectius d’aquestes nacions sense estat i, a la vegada, les primeres demandes per la conservació d’espais feren molt sovint recurs als discursos nacionalistes. Aquest és el cas de Montserrat, símbol de la identitat catalana i on es va redactar el primer pla per la creació d’un parc nacional a l’Estat espanyol, malgrat que aquest projecte finalment no va reeixir. Al Quebec, és possible observar-hi un fenomen similar amb les Laurentides. Utilitzem una aproximació comparativa entre els dos contextos i el marc interpretatiu de Bruno Latour per entendre aquest procés d’hibridació tan peculiar que es produeix entre natura i nació.
其他摘要：There is a close relationship between nationalist claims and the expression of social reverence for mountains by those nations without state which have not been able to consolidate formally their borders or national institutions. Mountains have served as spiritual refuge and as a symbolic metaphor to represent the identity and the collective meanings of those nations without state, while at the same time, claims for conservation, have very often made use of nationalist discourses. This is the case of Montserrat, a mountain range which symbolises the Catalan nation and in which the first plan for the creation of a national park at a state level was written, although it did not succeed. In Quebec a similar phenomena can be observed with the Les Laurentides. We use a comparative approach and the interpretative framework of Bruno Latour to understand this peculiar process of hybridisation between nature and nation.
