摘要：En un context de segona modernitat en què té lloc un procés de difusió de la ciutat, mitjançant l’establiment d’un model urbà basat en la privacitat a través del predomini d’habitatges unifamiliars, l’espai públic enjardinat desenvolupa un paper de gran rellevància a l’hora de potenciar la col·lectivitat i les relacions socials. Però la concentració d’aquests espais en zones de ciutat compacta limita els seus efectes en el difús, d’aquesta manera es mostren dos models d’individualització diferenciats en funció del teixit urbà. A més, l’espai públic enjardinat té uns impactes ambientals que cal conèixer, especialment pel que fa als recursos hídrics, i cal veure fins a quin punt els beneficis socials de la jardineria pública poden compensar els seus impactes ambientals.
其他摘要：In a second modernity context where a process of city diffusion is taking place, with the establishment of an urban model based on the privacy through a majority presence of singlefamily houses, public gardened space plays an important role favouring collectivity and social relationships. But the concentration of these spaces in compact city areas limits its effects into the diffuse city, showing two models of individualization depending on the urban model. Furthermore, public gardened space has environmental impacts that should be known, especially in what water resources concerns. Therefore, it is necessary to analyze whether social benefits of public gardening could compensate or not for their environmental impacts.
