摘要：Des de, com a mínim, a principis de la dècada de 1990, una de les àrees de recerca més interessants i productives de la geografia rural, especialment a la Gran Bretanya però també en altres llocs, ha estat la constituïda per les «geografies rurals oblidades». Aquesta recerca, influïda especialment pel postmodernisme i el «gir cultural», procura apropar-se a la diversitat i a la varietat de vides i experiències que avui en dia trobem a les àrees rurals. El present article, proper a aquests tipus de treballs, defensa que no cal menystenir el que és ordinari de la vida rural o, el que és el mateix, allò que Chris Philo (1992) ha anomenat irònicament «Mr Average». Encara que les vides i les experiències de Mr Average poden semblar mundanes a primer cop d’ull, segons l’esperit del compromís crític d’Henri Lefebvre amb allò que és quotidià, podem trobar sovint, dins d’aquesta ordinarietat, compromisos i veritats fins i tot extraordinaris. L’article desenvolupa aquest argument a favor de l’estudi de la geografies rurals ordinàries examinant allò que és ordinari, allò que és extraordinari i allò que és extraordinàriament ordinari dins el context de la contraurbanització. Tanmateix, i tal com l’autor reitera a les conclusions, es defensa la recerca de l’extraordinari dins del que és ordinari a través de les possibilitats que ofereix la geografia rural.
其他摘要：Since at least the early 1990s, one of the most exciting and productive areas of work within rural geography, notably in Britain but also elsewhere, has been in «neglected rural geographies». Such work, influenced prominently by postmodernism and the «cultural turn», seeks to build up a fuller picture of the diversity and variety of lives and experiences found in rural areas today. The present paper, whilst being highly sympathetic to this work, argues that it must not lead to the neglect of the more «ordinary» in the countryside today, or what Chris Philo (1992) famously caricatured as «Mr Average». Although the lives and experiences of Mr Average may initially appear mundane, in the spirit of Henri Lefebvre’s critical engagement with the everyday, we can often find within this ordinariness more engaging, even extraordinary truths. The paper develops this argument for the study of «ordinary rural geographies» by examining the ordinary, extraordinary, and extraordinary ordinary within counterurbanisation. However, as reiterated in the conclusion, it advocates the search for the extraordinary within the ordinary across the breadth of rural geography.
