摘要：A la primera part d’aquest article, s’hi defensa que la geografia cultural és un camp prou dinàmic i divers com per ser considerat una simple branca de la geografia humana. Els límits entre aquesta subdisciplina i d’altres són sovint difícils de discernir. Hi ha tantes visions de la geografia cultural com subdisciplines a partir de les quals s’hi convergeix. També hi ha tantes aproximacions possibles a la geografia cultural com llocs on es viu o es treballa. En la construcció, producció i representació de la geografia cultural, el lloc hi és important, ja que la geografia cultural adquireix formes diferents en llocs diferents. En la segona meitat de l’article, s’hi argumenta que, mentre la geografia cultural continua presentant moltes diferències en facetes distintes, s’hi aventuren quatre possibles tendències futures. En primer lloc, és probable que continuï l’expansió de la geografia cultural; en segon lloc, existeix un reconeixement creixent que la geografia cultural necessita ser crítica i oferir, així, possibilitats per a la crítica i la reflexió radicals; en tercer lloc, és probable que els geògrafs culturals continuïn esforçant-se a esbrinar què hi ha més enllà de la representació si és que hi ha res. Finalment, és probable que els geògrafs culturals aprofundeixin les seves reflexions sobre la política de producció de coneixement que porti a una diversitat lingüística més gran en les publicacions d’aquesta àrea.
其他摘要：In the first half of this paper it is argued that cultural geography is a dynamic and diverse field that extends well beyond a single branch of human geography. The boundaries between it and other sub-disciplines are often blurred. People have «different» encounters with cultural geography depending on their sub-disciplinary convergences. People also have different encounters with cultural geography depending on where they live and work. «Place matters» in the construction, production and representation of cultural geography. It takes different forms in different places. In the second half of the paper it is argued that as cultural geography continues to encounter «difference» in many guises, four possible future trends are likely: first, it is probable that there will be continued growth in cultural geography; second, there may be mounting recognition that cultural geography needs to be critical offering possibilities for radical critique and reflection; third, cultural geographers are likely to continue with their efforts to think about what, if anything, might lie beyond representation; and finally, cultural geographers are likely to deepen their reflections on the politics of knowledge production leading to more multi-language publishing practices in this area.
