摘要：S’ha estudiat la transformació dels paisatges litorals de la Costa Brava a partir de l’anàlisi dels canvis esdevinguts en els usos del sòl en els últims cinquanta anys, mitjançant la fotointerpretació de contactes i ortoimatges de tres períodes: 1957, 1980 i 2003. Els resultats obtinguts mostren un augment considerable de l’espai urbanitzat, produït principalment en detriment de l’espai agrícola, mentre la superfície forestal s’ha mantingut pràcticament sense canvis, tot i que se n’ha alterat la localització espacial i l’estructura. El patró tradicional de nuclis urbans compactes s’ha vist desbordat per la proliferació d’urbanitzacions, zones comercials i d’oci que s’han estès pel territori sense seguir sovint cap lògica espacial, la qual cosa ha provocat, juntament amb el desenvolupament de les infraestructures de comunicació, la fragmentació ecològica del mosaic agroforestal característic de l’antic paisatge rural. Per projectar les tendències de canvi detectades i esbossar escenaris futurs, s’han aplicat les cadenes de Markov i els autòmates cel·lulars.
