摘要：El concepte de resiliència sembla que actualment ha perdut significat. La banalització del concepte es deu, potser, a la proliferació del seu denominador comú o «capacitat de fer front a les pertorbacions» en moltes disciplines diferents. Un problema que se’n deriva és la manca de comprensió d’un nou concepte relacionat amb l’adaptació al canvi climàtic: «Resilient City». En aquest article, es pretén revisar l’evolució i les perspectives diferents del concepte de resiliència i analitzar la possible relació i aplicació d’aquestes perspectives a l’àmbit urbà. Un resultat de la revisió són les possibles malinterpretacions de la resiliència aplicada a l’ambient urbà quan ens referim a la principal propietat de conservació (resiliència entesa com a recuperació i tornada a l’estat previ després d’una pertorbació), que pot promoure un model urbà insostenible. Hi ha unes altres perspectives (la resiliència dels sistemes complexos) que ens transmeten missatges més sostenibles per a l’aplicació urbana d’aquest concepte, ja que s’interessen per les propietats de transformació i transició sostenible d’un sistema. D’aquesta manera, el concepte de resiliència aplicat a les ciutats ha de tenir en compte les propietats de conservació (capacitat de sobreviure al canvi), transició (mudar i adaptar-se al canvi) i transformació (reconfiguració del sistema) al mateix temps i desenvolupar-se d’acord amb unes dimensions socioeconòmiques i polítiques específiques.
其他摘要：Resilience appears to have become a buzz word since the ecological, psychological, social and economic sciences began to use it to refer, respectively, to the capacity of ecosystems, people, societies, the economy, and more recently even urban systems to cope with disturbance. In fact, it is unclear exactly what the catchword «resilient city» means. Based on these assumptions, this article reviews resilience perspectives and their possible application to urban systems. In the first part of the paper, the concept of resilience, its evolution and perspectives (from engineering to social ecology) are analyzed with reference to ecosystems, societies and complex systems. In the second part we try to shed light on this panacea of concepts applied to cities. Important insights of this review are that certain resilience engineering perspectives (such as recovery and persistence views) can lead to unsustainable patterns of development in cities, while from complex systems resilience perspectives the principles of sustainability and transformability emerge as the consequent and necessary trajectory. While the term «resilient cities» often refers only to the capacity to maintain functions and structures, we argue that urban resilience should be framed within the resilience (system persistence), transition (system incremental change) and transformation (system reconfiguration) views.
