摘要：Avui, potser més que mai a la història de la nostra disciplina, s’observa una indisputada hegemonia internacional d’una única geografia, l’angloamericana. Aquesta estableix les pautes del debat intel·lectual que té lloc a diverses parts del món, en gran part a causa de l’hegemonia de l’anglès. Però aquesta preponderància lingüística és una forma de poder que, mentre dignifica certes tradicions acadèmiques, en desautoritza unes altres. En aquest article em referiré, en primer lloc, a la situació de la geografia internacional una dècada després d’un cert debat sobre el tema en els fòrums internacionals de geografia crítica i, en segon lloc, al cas de la geografia feminista, que no és cap excepció en aquest procés.
其他摘要：Today, perhaps more than ever in the history of our discipline, there is an undisputed international hegemony of a single geography: the Anglo-American. This has set the patterns of intellectual debate taking place in different parts of the world, largely due to the hegemony of English. However, this linguistic hegemony is a form of power that dignifies certain academic traditions, while disempowering others. This article first refers to the situation of international geography a decade after a debate on this issue was launched in international forums on critical geography and, secondly, the case of feminist geography, which is not an exception in this process.
