摘要：Aquest treball centra l’atenció a analitzar el paper que té l’anàlisi territorial en l’elaboració de les propostes de planejament. Es parteix de la hipòtesi que, generalment, no té la qualitat necessària, es menysté i és utilitzada de manera interessada però dóna un suport falsament científic a la planificació. Per tal de provar-ho, s’hi analitzen les projeccions demogràfiques i la quantificació d’habitatges proposats per dinou plans generals de municipis de la Comunitat de Madrid. Els nous desenvolupaments urbans ja produïts o que s’hi proposen no responen a criteris de racionalitat, equilibri ni sostenibilitat territorial. Innovador per la preocupació per la millora del tractament de l’anàlisi territorial i la correcta aplicació a les propostes del planejament, aquest treball s’afegeix a la denúncia del model de desenvolupament urbà i del paper que hi ha tingut el planejament, però posant el focus a la crítica en la manca de rigor de l’anàlisi tècnica com a factor explicatiu de la irracionalitat territorial.
其他摘要：This paper analyzes the role that territorial analysis plays in the decision-making processes of planning proposals. It assumes that such processes often lack rigor, are undervalued and used in a self-interested way, but offer false scientific evidence to support urban planning schemes. To corroborate this statement, we analyze the demographic projections and quantification of housing stock proposed under the general urban development plans of 19 municipalities of the Community of Madrid. New urban developments or those proposed in these urban plans do not respond to criteria of rationality, balance or territorial sustainability. This paper adds to the literature denouncing the urban development model and the role that urban planning is playing in it and makes a novel contribution for its concern about how to better apply territorial analysis in planning proposals. The paper highlights the lack of rigor of technical analyses as an explanatory factor of territorial irrationality.
