摘要：Durant l’edat mitjana, el Camí de Sant Jaume es va consolidar com una de les tres peregrinacions més conegudes, juntament amb la de Roma i Jerusalem, i en l’actualitat és, sens dubte, la més viva. Malgrat que ha sofert períodes de crisi i d’abandonament, des de les dècades finals del segle xx coneix un intens procés de renaixement, que s’acompanya de la recuperació i l’actualització de la figura del pelegrí. Considerant que cada període ha definit els seus propis tipus de peregrinació i ha dotat l’espai sagrat d’uns continguts singulars, recorrerem breument els orígens de la peregrinació jacobea, per després endinsar-nos en el procés que ha seguit de renaixement contemporani i en el pelegrí turista del present. Posem de manifest el caràcter polisèmic del Camí i en destaquem cinc factors clau que han promogut la renovació que ha protagonitzat al llarg del temps i que han contribuït a forjar la situació actual.
其他摘要：During the Middle Ages, the Way of St. James was one of the three major pilgrimage routes of Christian Western Europe, together with Rome and Jerusalem. Although it has suffered times of crisis, in the last decades of the 20th century it was largely revived and is nowadays the most vibrant pilgrimage route. This process of revival has been accompaniedby the recuperation and renewal of the image of the pilgrim. Given that each period has defined its own pilgrimage patterns and endowed sacred spaces with unique characteristics, we begin by briefly exploring the origins of the Jacobean pilgrimage to then focus on the current process of revival and the contemporary pilgrim-tourist. We analyse the polysemic character of the Way by emphasising five key factors that have led to its revival over time and contributed to forging today’s pilgrimage.
