摘要：La plana al·luvial empordanesa (a les comarques de l’Alt Empordà i el Baix Empordà) havia estat ocupada antigament per una dilatada superfície de zones humides, composta principalment per estanys i maresmes. Però, amb el pas del temps, aquella extensió inicial de terres inundades es va anar veient reduïda de manera gradual i constant, a mesura que les millores tècniques van permetre la colonització humana del territori. En aquest article, s’hi analitza l’evolució que han experimentat els aiguamolls de l’Empordà des d’un punt de vista paisatgístic i territorial al llarg de la història, fent un èmfasi especial en el procés històric de dessecació d’estanys. La reconstrucció del paleopaisatge de la zona d’estudi s’ha realitzat a partir d’una síntesi de les investigacions existents, com també de l’anàlisi de documents històrics, cartografia antiga i cartografia actual.
其他摘要：The Empordà alluvial plane (in the Alt Empordà and Baix Empordà regions) long ago constituted a vast area of wetlands, formed mainly by estanys (inner lagoons) and marshes. But those initial flooded lands, over the passing of the time, became progressively and constantly smaller due to improvement in technologies that allowed human settlement in the territory. The principal aim of this article is to analyze the evolution, throughout history, of the Empordà wetlands, from the point of view both of of the territory and of the landscape, highlighting the historical evolution of the lagoon drainage. Reconstruction of the paleolandscape in the study-field area has been possible thanks to the analysis of historical documentation and ancient and current cartography.
