摘要：L’article analitza la dinàmica de relacions de l’Eix Mediterrani en el marc més ampli del debat sobre el concepte de megaregions, desenvolupat per autors com Kenichi Ohmae, Richard Florida i altres. La primera part recull noves evidències dels vincles geoeconòmics que uneixen els territoris de l’Eix Mediterrani, amb una referència especial al País Valencià i Catalunya, per al període 1975-2008, a partir d’una nova lectura d’alguns treballs coneguts sobre estructures territorials a Espanya. En segon lloc, s’hi presenten algunes de les principals aportacions referides a les megaregions, en tant que àrees fortament integrades entorn a sistemes urbans densos i amb un pes important en l’economia internacional. Als Estats Units, aquestes àrees són tingudes en compte, per exemple, en la planificació de les principals infraestructures de transport. Finalment, s’hi identifica l’Eix Mediterrani com a megaregió, i s’hi defensa que la cooperació entre els territoris que l’integren és una forma eficient d’assegurar el seu futur desenvolupament.
其他摘要：The article analyzes the dynamics of relations of the Mediterranean Axis in the wider frame of the debate about the concept of megaregions, developed by authors such as Kenichi Ohmae, Richard Florida and others. First, it gathers new evidence of the geoeconomic links that join the territories of the Mediterranean Axis, with special reference to the Valencian Country and Catalonia, for the period of 1975-2008, drawing on a new reading of some works already known on territorial structures in Spain. Secondly, there is a discussion of some of the principal contributions referring to megaregions, explained as strongly integrated areas around dense urban systems, and with an important weight in the international economy. In the United States these areas are used, for example, for the planning of the principal transportation infrastructures. Finally, the Mediterranean Axis is identified as a megaregion, and cooperation among the territories that integrate it is defended as an efficient way of assuring its future development.
