摘要：L’estudi que avui presentem aporta novetats a l’entorn de l’etapa primerenca del pintor Pere Garcia de Benavarri (doc. 1445-1485), bàsicament, la confirmació definitiva del seu aprenentatge a Saragossa al taller de Blasco de Grañén (doc. 1422-1459), i l’atribució d’una sèrie d’obres fins ara relacionades amb mestres diversos, entre ells el Mestre de Riglos. La personalitat del darrer fou creada per Gudiol Ricart, tot teixint un entramat de realitzacions que no es caracteritza, precisament, per la seva homogeneïtat. Així, demostrem com el retaule de Riglos, que dóna nom al mestre, fou en realitat un projecte executat per Blasco de Grañén i el seu taller, amb una evident intervenció de Pere Garcia al Calvari (National Gallery, Londres), la qual cosa ens porta a reivindicar la inexistència real de l’anònim en qüestió.
其他摘要：Our study brings forward new evidences about Pere Garcia de Benavarri’s (doc. 1445-1485) first period of activity, basically, the definitive confirmation of his apprenticeship in Zaragoza in Blasco de Grañén’s (doc. 1422-1459) workshop, and the attribution of a group of paintings until now related with other painters, like the Master of Riglos. The last personality was created by Gudiol Ricart, who formed a no unitarian catalogue of paintings. So, we prove that the Riglos altarpiece, which gives name to this master, was in fact a project satisfied by Blasco de Grañén and his workshop, with an evident participation of Pere Garcia in the Crucifixion (National Gallery, London), which take us to claim the non-existence of this anonymous painter.
