摘要：Aquest article examina les ideologies lingüístiques mitjançant les quals es vehicula el valor del català i l'estonià en l'era de la globalització. Aportant dades recollides a través d'entrevistes en profunditat i grups de discussió a Barcelona i a Tallinn, analitzarem com, en el món contemporani, la visió de les llengües com a béns amb un valor instrumental més que no pas identitari pren força entre els qui parlen aquestes llengües mitjanes com a L2 en els contextos descrits. En paral·lel a les opinions d'aquests parlants, també observarem com catalanoparlants i estonianoparlants d'origen atorguen valor i legitimitat a les seves L1 respectivament. L'article es conclou amb unes reflexions de l'autor al voltant del poder d'atracció de nous parlants per part de les llengües mitjanes comparades en el marc de l'estudi.
其他摘要：This article examines the linguistic ideologies that enable value to be attached to Catalan and Estonian in the globalization era. Here, ethnographically collected data (in-depth interviews and focus group discussions) in Barcelona and Tallinn serve as a base for the analysis of the manner in which the perception of languages as marketable goods with instrumental rather than identity-based value is gaining ground among the L2 speakers of these medium-sized languages in the places described. In addition to the opinions of these speakers, the study examines the ideological constructs by means of which L1 Catalan and Estonian speakers attach value to their respective first languages. Finally, the article concludes with a number of reflections on the power of these two medium-sized languages to attract new speakers in the global era.
