摘要：En aquest article es descriu l'evolució de la investigació sobre percepció i comunicació del risc, tot mostrant com es va passar d'una concepció unidireccional, en la qual s'interpretava que el públic era ignorant i per tant havia de ser informat correctament pels experts, a les tendències contemporànies on s'entén que les definicions del risc i de les mesures correctores s'haurien d'elaborar mitjançant un diàleg entre experts i ciutadans. Durant la darrera dècada han proliferat els mecanismes institucionals que procuren incloure participació ciutadana en el disseny, seguiment i avaluació de les polítiques sobre riscos ambientals. Per tal d'il·lustrar-ho es fa una anàlisi de l'Agenda 21 de Barcelona, interpretada com una estratègia orientada a superar el model del dèficit cognitiu, tot identificant els seus punts forts pel que fa a la implicació ciutadana, així com algunes de les seves limitacions. Les dades que s'aporten provenen del treball de camp del projecte europeu PACHELBEL.
其他摘要：This article describes the evolution of research on risk perception and communication. The article shows how communication practices have moved away from a one-way concept, in which the public is held to be unaware of said risks and therefore need to be informed by experts, towards contemporary trends that recognise the need to develop a dialogue between experts and citizens. Over the past decade, the institutional mechanisms that seek to include citizen participation in the design, monitoring and evaluation of policies on environmental risks have increased. Barcelonas Agenda 21, conceived as a political strategy to overcome the deficit model, serves to illustrate an instance of risk communication evolution, identifying its advantages in terms of citizen engagement, and some of its limitations. The data comes from the preliminary fieldwork of the European project PACHELBEL.
