摘要：Quan es desencadena una situació de crisi alimentària, els mitjans de comunicació de masses són els principals vehicles d'informació, però no són els únics actors que intervenen en la comunicació. S'analitza la crisi dels denominats «cogombres assassins» espanyols, la qual va ser originada a partir de la (falsa) implicació d'aquest producte en un brot greu d'intoxicacions per E. coli a Alemanya. L'evolució d'aquesta crisi segueix les quatre fases descrites amb anterioritat: fase prèvia, crisi, culminació i desenllaç. Malgrat l'existència inherent d'incertesa en un cas d'alerta alimentària, el cas planteja la necessitat de mesurar les conseqüències del que es comunica i de proporcionar només informació basada en les dades disponibles, sense esbiaixar-les ni amagar interessadament informació. Una mala política de comunicació pot tenir conseqüències en termes de salut i despesa econòmica, així com també afectar a la confiança en la seguretat alimentària i en els encarregats de garantir-la.
其他摘要：When a food crisis unfolds, mass communication media are mainly, but not solely, responsible for providing information. This study analyses the case of the so-called Spanish killer cucumbers that was the result of the erroneous implication of this promaquetaduce in a serious bout of E. coli intoxications in Germany. The development of this crisis follows the four phases described: introductory phase, crisis phase, culmination and solution. Despite the inherent existence of uncertainty in the event of a food scare, this case highlights the need to gauge the consequences of what is reported and to provide information based exclusively on the information available, without manipulating or concealing information to suit any specific interests. A poor communication policy can affect public health and the economy as well as confidence in food safety and those responsible for guaranteeing it.
