摘要:María de San José, la Mare Castillo i Úrsula Suárez comencen el relat de la seva vida amb una escena de lectura. Agustín d'Hipona, Ignacio de Loyola, Catalina de Siena o Teresa de Jesús seran els “clàssics” llegits. Els seus ensenyaments i exemples es converteixen en model: del comportament d'un cos, però també de l'experiència mística que ho acompanya. Des d'aquí, les monges colonials traçaran un relat paradoxal, on la pauta d'escriptura es veurà truncada pel llenguatge de desig, per l'intent de trobar una expressivitat femenina diferent a l'oficial.↓María de San José, la Madre Castillo y Úrsula Suárez comienzan el relato de su vida con una escena de lectura. Agustín de Hipona, Ignacio de Loyola, Catalina de Siena o Teresa de Jesús serán los “clásicos” leídos. Sus enseñanzas y ejemplos se convierten en modelo: del comportamiento de un cuerpo, pero también de la experiencia mística que lo acompaña. Desde aquí, las monjas coloniales trazarán un relato paradójico, donde la pauta de escritura se verá truncada por el lenguaje de deseo, por el intento de hallar una expresividad femenina distinta a la oficial.
其他摘要:María de San José, Madre Castillo and Úrsula Suárez begin their autobiographical narratives with a reading scene. Agustín de Hipona, Ignacio de Loyola, Catalina de Siena or Teresa de Jesús are the classic writers they get inspiration from. Their teaching and examples become a model, not only for the way the body behaves, but also for the mystical experience that goes with it. From this point of view, colonial nuns write paradoxical narratives. Their writings, however, will be interrupted by a language of desire in an attempt to find a female expressiveness diferent from the official one.