摘要：L’article presenta una visió comparada dels models lingüístics de l’educació obligatòria a la Comunitat Autònoma Basca, on coexisteixen tres models, un amb el castellà com a llengua vehicular (model A), un amb el castellà i l’eusquera com a llengües vehiculars (model B), i un últim amb l’eusquera com a llengua vehicular (model D), i a Catalunya, en què s’ha implantat un model únic amb escolarització conjunta i amb el català com a llengua vehicular principal. Es narra el procés d’implantació de cada model d’ençà del restabliment de l’autogovern i se’n presenta un esbós de resultats amb relació a les competències lingüístiques dels escolars i als usos lingüístics en àmbit escolar. Tanca el text una reflexió conjunta sobre els debats socials a l’entorn dels models i sobre els reptes que han d’abordar amb l’objectiu de trilingüitzar la població escolar (en llengua minoritzada, en castellà i en anglès) i d’actualitzar i enfortir la contribució de l’escola als processos de revitalització de l’eusquera i el català.
