摘要：L’augment de fets delictius i de conductes incíviques ha comportat una percepció d’inseguretat ciutadana i d’un ús abusiu de l’espai públic en la població de determinats municipis. Davant d’aquestes situacions, s’ha plantejat la possibilitat de recuperar la figura històrica del sereno des de dues perspectives diferenciades. La primera, que s’anomena “model Premià”, es basa en la possibilitat que els municipis, a través de contractes de serveis, encarreguin a empreses de seguretat privada determinades funcions pròpies d’aquestes, en col·laboració amb la policia local, que es realitzen en determinats àmbits de l’espai públic. Aquest model sembla basar-se en la vigent Llei de seguretat privada que comporta una major flexibilitat de la presència de la seguretat privada en els espais públics, si bé amb determinades limitacions. La segona, que s’anomena “model Gramenet” té un fonament divers a través de la figura de l’agent cívic, mitjançant plans d’ocupació per a persones que, per motius laborals, es troben en risc d’exclusió social, que es basa en la necessitat de garantir la convivència ciutadana i un ús adequat de l’espai públic. Aquest article, a més de sistematitzar i analitzar ambdós models, busca el seu encaix en el marc regulatori vigent. En un cas, resultarà necessari clarificar l’àmbit de la seguretat privada davant una possible expansió indiscriminada del seu àmbit d’actuació. En l’altre, caldrà trobar el marge d’actuació dels municipis respecte a la convivència ciutadana i els usos adequats de l’espai públic.
