摘要：Aquest article té per objectiu analitzar la incidència de la crisi econòmica que es va iniciar el 2007 sobre les finances de la Generalitat de Catalunya, així com les polítiques de consolidació fiscal aplicades. La crisi va afectar greument els ingressos impositius de la Generalitat, principalment l’impost sobre transmissions patrimonials lligat al sector immobiliari. Les polítiques de consolidació fiscal aplicades pel cantó dels ingressos s’han vist condicionades pel poder tributari de la Generalitat, sense capacitat normativa sobre els grans impostos, llevat de l’IRPF, i l’escassa capacitat de gestió tributària que porta a les finances de la Generalitat a estar sotmeses al sistema de bestretes. La conseqüència de tot plegat va ser una reducció important de la seva despesa que va afectar els serveis de l’estat del benestar (sanitat, educació). Contràriament, les despeses financeres van augmentar notablement per la generació de dèficit i endeutament. Amb tot, es pot concloure que la retallada de la despesa en serveis bàsics no ha estat només a causa de la crisi sinó també de les deficiències del model de finançament autonòmic i dels objectius de dèficit fixats per l’Estat, més baixos dels que correspondria pel volum competencial de la Generalitat.
