摘要：La cooperació territorial transfronterera representa un punt d’inflexió en els esforços progressius que els juristes estan tractant de fer en l'intent d’adaptar la seva caixa d'eines a les noves categories del dret transnacional. Aquest article tracta d’analitzar una dimensió específica de la progressiva transformació de l’Estat-nació utilitzant la «lent» de la cooperació transfronterera en el marc del dret de la Unió Europea. El treball s’estructura, bàsicament, en dues parts. En la primera part, s’intenta delimitar les característiques principals del dret transnacional (policentrisme; no-exclusivitat dels actors estatals en el marc del procés normatiu i en el desenvolupament de les normes jurídiques; obertura; emersió de fenòmens jurídics híbrids que no pertanyen –exclusivament, almenys– al domini del hard law o del soft law). En la segona part, s'analitza la disciplina de la cooperació transfronterera, amb l'intent de trobar les característiques típiques del dret transnacional en aquest àmbit específic. Per aquesta raó, s'utilitza com a cas d’estudi un dels últims instruments, tanmateix ja en fase de canvi, establerts per la legislació europea: les Agrupacions Europees de Cooperació Territorial (AECT).
