摘要：Aquest article analitza els quaranta anys d’eleccions municipals a Catalunya des de dues perspectives. La primera és la discussió acadèmica sobre la nacionalització del govern local. El concepte de nacionalització –o el seu complementari d’eleccions de segon ordre– remet al principi segons el qual les eleccions locals van adquirint progressivament una major similitud a les eleccions parlamentàries. Aquest punt de vista posa l’èmfasi en la integració vertical del nivell local en el sistema polític nacional i en la relació asimètrica entre tots dos nivells. La segona perspectiva és la de l’estabilitat política del govern local assolida al llarg d’aquests anys. El dubte que havia planat sobre el govern local durant la transició segons el qual aquesta seria una font d’inestabilitat política és una hipòtesi que cal testar mínimament. Així, doncs, de manera complementària a l’anàlisi del comportament electoral s’ha estudiat, d’una banda, la permanència i la taxa de renovació dels alcaldes, i, de l’altra, la morfologia dels executius fruit de cadascun dels mandats consistorials.
