摘要：Aquest article tracta sobre la idoneïtat de les principals teories polítiques normatives relacionades amb el liberalisme polític, el federalisme i la secessió quan intenten reconèixer i donar cabuda al pluralisme nacional en el marc de democràcies plurinacionals. En primer lloc, després de constatar el caràcter normatiu parcial d’aquestes teories polítiques, analitzo la relació entre les teories democràtiques liberals (pragmàtiques, neutralistes, perfeccionistes i teories que defensen el pluralisme de valors) i les teories federals (monistes, pluralistes), cosa que indica un seguit de possibilitats i limitacions en contextos de pluralisme nacional. També es posen de relleu les raons per subratllar la necessitat d’un “gir Hegelià” en aquestes teories (secció 1). En segon lloc, després d’esmentar les solucions institucionals clàssiques per trobar un encaix a les societats plurinacionals, s’analitza la idoneïtat del federalisme i la secessió com a vies per aconseguir el reconeixement polític i l’assumpció del pluralisme nacional, per mitjà d’una sèrie de conclusions que són fruit de l’anàlisi de polítiques comparades en federacions i processos secessionistes (seccions 2 i 3).
