摘要：Aviat es complirà mig segle de l’inici d’un procés de recuperació lingüística especialment actiu i continuat: el de l’asturià. Un temps de reivindicació, de cultiu literari i d’acord científic, que no ha estat suficient perquè aquest idioma vegi complerta la previsió constitucional i aconsegueixi l’oficialitat. Al contrari, l’asturià segueix en una situació molt particular en què els mandats de protecció i promoció social es contraposen amb un marc juridicopolític deficitari i incoherent. A partir d’una anàlisi documental de fonts diverses, aquesta contribució de caràcter socioantropològic elabora una síntesi transversal, en tres àmbits interconnectats, de les limitacions ideològiques de la llengua asturiana. El primer correspon a la literalitat normativa i al govern efectiu d’allò lingüístic. El segon, a les actituds i demandes socials. Finalment, el tercer s’encarrega dels eixos discursius contraris a la normalització i la defensa dels drets lingüístics a Astúries.
