摘要：La creativitat és el sant grial de les ciències cognitives i té especial importància per als investigadors de les ciències de la computació i la intel·ligència artificial. És obvi que la creativitat forma part essencial de la intel·ligència, tot i que la majoria d’estudis que intenten explicar-la o fins i tot replicar-la han fallit. En el present article proposem dues aproximacions innovadores: d’una banda, entendre els processos cognitius com a seguidors de regles o heurístiques, tot i que d’una manera flexible o fins i tot contradictòria o caòtica, però que ens mena en qualsevol dels casos a un context d’ús desacomplexat de multiheurístiques, que és el que hem denominat la «cognició mixta»; d’altra banda, proposem un mecanisme poc explorat de forma general en la literatura acadèmica cognitiva per tal de servir de punt de fulcre entre els models antics i una visió alternativa: l’abducció. Mitjançant aquestes dues estratègies, alhora que analitzant casos específics relacionats amb la capacitat creativa dels éssers humans, podem albirar un nou paradigma cognitiu més realista i sincer amb les capacitats humanes, fet que permetrà en un futur no gaire llunyà el disseny de sistemes de raonament artificials més potents i complexos.
