摘要：Aquest article estudia la resignificació de la ruralitat en un context de revalorització cultural i econòmica que podria desencadenar processos de gentrificació rural. Aquest propòsit s’aborda des dels gustos i les preferències de les classes mitjanes urbanes establertes al camp i se centra en com la idealització de les realitats rurals opera intersubjectivament i políticament. S’han fet entrevistes semiestructurades individuals a nouvinguts i a segones residències al poble de Sant Joan de les Abadesses (Catalunya, Espanya), que s’han analitzat qualitativament utilitzant l’anàlisi temàtica discursiva. Els resultats suggereixen que el desplegament de la vida rural idíl·lica expressa les lògiques del capitalisme contemporani, que funciona com un mecanisme simbòlic de distinció social i capitalitza els malestars estructurals. La fugida de les pressions de la vida urbana reinventa psicosocialment la ruralitat segons la paradoxa de desitjar desenvolupar-hi una vida simbòlicament ancorada en el passat i vinculada a allò essencial, però estructuralment modernitzada.
