摘要：La pandèmia de la COVID-19 ha sacsejat tots els àmbits de la societat, i la llengua –especialment el lèxic–, en tant que fidel reflex del món en què vivim, ens mostra clarament aquesta profunda petjada. Es tracta, a més, de la primera gran pandèmia de l’era virtual, la qual cosa explica la profunda influència que aquesta situació d’emergència sanitària ha tingut en la creativitat lèxica, atès que, gràcies a les xarxes socials, per primer cop els esdeveniments s’han narrat en temps real. En aquest treball ens proposem estudiar i caracteritzar la creativitat lèxica del català associada a la COVID-19, a partir de l’anàlisi de neologismes lèxics relacionats amb aquesta situació d’emergència i generats durant aquest període pandèmic. Per assolir aquest objectiu hem constituït dos corpus de neologismes –un de terminològic i un altre de la llengua general– i els hem analitzat lingüísticament, contrastant-los, la qual cosa ens ha permès fer un dibuix força precís de la innovació lèxica en llengua catalana durant aquesta pandèmia.
