摘要：L’objectiu d’aquest article és aportar elements per a la reflexió al voltant de les desigualtats que es donen entre el nord global i el sud global pel que fa a l’accés a l’aigua i el sanejament en condicions de seguretat, fiabilitat i assequibilitat. Les Nacions Unides ja van declarar l’any 2010 l’accés a l’aigua i al sanejament com un dret humà. Més tard, el 2015, van fixar com un dels seus 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) garantir per al 2030 un accés universal i equitatiu als serveis d’aigua i sanejament. Ara per ara, però, no s’ha aconseguit una millora en les situacions de desigualtat entre països pobres i països rics, entre àrees urbanes i àrees rurals, i entre la ciutat formal i la ciutat informal. La consecució de l’objectiu 6 inclòs en els ODS de les Nacions Unides comporta ineludiblement la reducció de les desigualtats socials i territorials, sobretot a les grans ciutats del sud global.
