摘要：Aquest article estudia les relacions entre nacionalisme i cosmopolitisme i planteja comprendre ambdós conceptes com a posicions mútuament interrelacionades abans que contraposades. Estudiar sociològicament les versions modernes del nacionalisme i el cosmopolitisme requereix considerar, filosòficament, els moments de particularitat i d’universalitat que hi ha en cadascun. Mentre que el particularisme del nacionalisme depèn de la seva capacitat per proveir d’un sentit de clausura les nostres identitats socials i polítiques, l’universalisme en el cosmopolitisme se centra en una noció inclusiva de la humanitat. Però el cosmopolitisme també té un moment de particularitat en termes de l’autoreflexió sobre «les nostres» tradicions i de dubte sobre «les nostres» creences més sentides. Finalment, el moment universalista del nacionalisme se centra en el principi d’autodeterminació individual i col·lectiva que, quan s’afirma per al propi grup, no pot negar-se normativament a d’altres.
其他摘要：This article studies the relationship between nationalism and cosmopolitanism and suggests that they may be understood as mutually interrelated rather than opposed positions. Studying the modern versions of nationalism and cosmopolitanism from a sociological point of view requires also, philosophically, considering the moments of particularity and universalism in each of them. Whereas the particularism of nationalism depends on its capacity to provide our social and political identities with a sense of closing, the universalism of cosmopolitanism is focused on an inclusive notion of humanity. But cosmopolitanism also has a moment of particularism in terms of self-reflection on ‘our’ traditions and of doubt about ‘our’ deepest beliefs. Finally, the universalist moment of nationalism focuses on the principle of individual and collective self-determination, which cannot be normatively denied to others when accepted for one’s own group.
