摘要：Durant els anys seixanta i setanta del segle XX , l'estructuralisme es converteix en una teoria recurrent per aquells investigadors que es proposen la renovació teòrica de les ciències socials. Des de l'aparició, el 1949, de Les Structures élémentaires de parenté, Lévi-Strauss (1899-2009) no només ha provocat l'interès i l'entusiasme d'algunes generacions d'etnòlegs, historiadors, filòsofs, psicòlegs i pedagogs, sinó que el seu poder d'atracció ha arribat al gran públic de l'es- cena intel·lectual d'Occident. Les seves teories sobre la cultura encara susciten la mateixa aten- ció que fa cinquanta anys: l'anàlisi del pensament humà en coherència amb la constitució de conjunts d'oposicions, sovint de tipus binari de generació contínua (l'aliment s'oposa a tot allò no comestible, l'agricultura a la ca.a, la natura a la cultura...), a partir de les quals l'investigador mostra com aquestes oposicions formen un sistema estructurat i prenen sentit. En aquest article, que presentem com a homenatge al seu pensament i amb motiu del seu òbit esdevin- gut l'octubre de 2009, fem una indagació en un àmbit de problematització que Lévi-Strauss va haver d'afrontar amb més dificultat que qualsevol altre: la interculturalitat i l'acceptació de la diferència
