摘要：Aquest treball vol ser una contribució a la història de la filosofia de l’educació contemporània.Es presenten dues de les principals corrents que, al nostre parer, configuren la filosofia del’educació a Catalunya en el segle XX: dialèctics i sintètics. En un primer moment, s’aborda lalínia de pensament que, representada per Eugeni d’Ors i Octavi Fullat, entén l’educació comuna dialèctica entre dos pols o extrems oposats i en conflicte permanent. En una segona part,s’analitza la visió sintètica del plantejament pedagògic, en consonància amb els postulats de lapedagogia perenne actualitzada pel cardenal Mercier i representada per diversos epígonscatalans de Jaume Balmes i per Joan Tusquets. La metodologia emprada ha estat l’hermenèuticade textos a través de l’anàlisi, la interpretació i el contrast de l’obra filosoficopedagògicadels autors esmentats
关键词：filosofia de l’educació; teoria de l’educació; història de l’educació; pedagogia contemporània;Eugeni d’Ors; Octavi Fullat; cardenal Mercier; Joan Tusquets
