摘要：L'aspiració del pensament crític rau en la possibilitat que l'ésser humà pugui autodeterminar-se intel·lectualment i civicopolíticament. Aquest objectiu pren com a punt de partida la construcció i desenvolupament d'una teoria crítica de la societat, una teoria que no es presenta com a simple coneixement teòric, sinó amb capacitat d'intervenció transformadora de la realitat, on els fets i les idees es connecten. El primer objectiu d'un pensament crític és reflexionar sobre l'acció social i, a partir d'aquí, trobar la seva causalitat negativa; és a dir, l'explicació sobre la mistificació dels referents transformadors, els quals són buidats de contingut per la ideologia dominant. Aquest objectiu compromet el pensament crític en una lluita dialèctica que permet definir els àmbits possibles d'emancipació individual i col·lectiva. Per a fer-ho possible cal impulsar aquest pensament crític mitjançant l'autoformació del propi individu i actuar progressivament en cercles concèntrics per abastar el fet col·lectiu. Parlem, llavors, d'una aposta educativa per a l'acció crítica o, tal com sostenia Adorno (1998), d'una educació per a l'emancipació , des de la que es pretén activar l'autonomia, la força de la reflexió i l'autoconsciència, així com la capacitat que hom té per autodeterminar-se i actuar socialment, tot contribuint, d'aquesta manera a l'alliberament de la societat
