摘要：Cap dona pot ser obligada a ser mare.. Es resumeix així l'oposició a la contrare- forma de l'avortament del ministre Ga- llardón. Com a lema resulta convincent, però es manté en la identificació que critica el part i la maternitat, només que invertint la implicació. La proliferació del debat sobre l'ésser-mare, plantejat d'una manera o d'altra, deixa un punt cec: l'ésser-pare. Què se sap de la paternitat. Saber es pot dir, almenys, en dos sentits. Al d'Aristòtil, més freqüent en les ciències, saber és classificar. Armats de bibliogra- fies exhaustives, mostres representatives, metodologies determinants i tipologies ideals, es formulen principis universals i necessaris. D'aquesta manera, podríem apropar-nos a la paternitat amb la perícia de l'entomologia o de la microbiologia, però també amb la seua gèlida distància. En el sentit del saber de Plató, més infre- qüent però no menys científic, saber és rememorar, el que ve a significar exercitar l'ànima en la contemplació de les idees, i per sobre de totes la del Bé, despullant la psique de les impureses amb les quals va quedant llastada en la vida, una gimnàsti- ca anímica que no promet conclusions, sinó elucidacions inherentment morals: el coneixement ho és per obrar el bé, o no és coneixement. El llibre Paternitats crea- tives, encara que no ho esmente explíci- tament, és un text deutor de Plató i la seua orientació del saber
