摘要：és ben sabut que la filosofia no gaudeix avui de bon predicament en els ambients acadèmics. La seva presència retrocedeix a l'ensenyament secundari i les coses no van massa millor a la universitat. Es diu que és un mal general i que a la vella Europa ---fins i tot a Alemanya--- les facul- tats de Filosofia reculen sense treva. Pel que sembla, són coses del moment pre- sent, de la realitat postmoderna, que després d'haver pregonat a tort i a dret la conveniència d'un gir pragmàtic en el món de l'educació i de la cultura sembla que hagi proclamat la mort -- i tal vegada, l'enterrament definitiu--- dels grans dis- cursos del pensament i, com és natural, les grans narratives que han donat sentit al pensament occidental i que han estat acusades ---una i mil vegades--- d'haver desencadenat les últimes dues guerres mundials, amb les corresponents atroci- tats totalitàries. A la mort de Déu (Nietz- sche) i al defalliment posterior del cristia- nisme, han seguit la crisi del marxisme (visualitzada amb la caiguda del mur de Berlín) i la declaració unilateral del fi de la història per part dels profetes postmo- derns (i aquí Fran.ois Lyotard ocupa un lloc de relleu) que han substitu.t l'espe- ran.a en el demà pel cofoisme del pre- sent. En poc menys de vint-i-cinc anys el pensament únic s'ha imposat i la filosofia retrocedeix aquí i allà, i així les diferents disciplines ---i l'educació és ben bé una mostra del que diem--- abandonen la seva ascendència filosòfica ---o, el que és el mateix, teorètica i reflexiva--- a benefici
