摘要：La pràctica d'activitat física s'ha convertit en una de les eines per a la millora del benestar, per la qual cosa, és cabdal utilitzar estratègies pedagògiques participatives per al seu ensenyament. L'objectiu d'aquest article és constatar l'eficàcia d'aquestes estratègies sobre la motivació i la satisfacció d'un programa d'activitat física, de sis mesos de durada. Els participants s′han dividit en dos grups: un dirigit per educadors, que apliquen estratègies de motivació autodeterminada, i l'altre no dirigit amb accés lliure a la instal·lació esportiva. Al llarg del programa pretenem valorar els estats de motivació i de satisfacció entre ambdós grups i per això hem utilitzat una combinació de qüestionaris validats i administrats en diferents moments dins d'un disseny d'estudi de casos de seguiment longitudinal. Les anàlisis estadístiques descriptiva i de correlació indiquen que hi ha hagut un increment significatiu en el grup dirigit per educadors dels estats de motivació més autodeterminats (intrínsecs i integrats). Aquests resultats ens porten a defensar recomanacions pedagògiques per aplicar estratègies efectives que optimitzaran la intervenció dels professionals de l'activitat física
