摘要:En temps postmoderns, en què l'huma- nisme sembla que ha estat foragitat dels ambients pedagògics, s'agraeix l'arribada d'un llibre com el que tenim a les mans. L'autor és un reputat diplomàtic, expert en relacions i conflictes internacionals, que ha exercit el magisteri en universitats, com la Complutense, on durant anys ha estat catedràtic de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. A més, es troba lligat a la nostra cultura, atès que es va formar al col·legi dels jesu.tes de Sarrià, amb la qual cosa segueix una línia que enlla.a amb els records escolars ---sempre vinculats als jesu.tes-- de Josep Maria de Sagarra i Agustí Calvet Gaziel, dos dels nostres grans memorialistes. De la matei- xa manera que ells, l'autor d'aquest llibre fa una valoració positiva dels seus mes- tres al Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià, en un apartat titulat .la pedagogia com a riquesa humana. dins d'un capítol que presenta la pedagogia com a via o camí de descobriment i perfecció (p. 58-60). Tenint en compte això, afegim que és un llibre en castellà però amb accent català que valora la nostra tradició pedagògica (p. 17), per bé que la seva font nutrícia principal rau en el pensament liberal representat per autors de la vàlua de Francisco Giner de los Ríos, M. B. Cossío, Santiago Ramón y Cajal, i Miguel de Unamuno, sense oblidar José Ortega y Gasset i José L. López Aranguren, entre molts altres. No estranya, doncs, que el llibre traspu. un aire liberal d'encuny institucionista, tal com confirmen les constants referències a Francisco Giner i Adolfo Posada, en un aplec de cites i comentaris que abasten un període llarg de temps, des de la fi del segle XIX fins el 1975. Lamentablement els referents femenins són escassos, atesa la poca presència de la dona en l'àmbit literari de les memòries