摘要：En aquest article es fa un estudi experimental del tipus de processament mental del ritme en el missatge audiovisual. Davant de les dificultats per poder manipular l’estímul sense alterar cap altra variable, se’n fa una definició operativa i es busca un cas paradigmàtic adaptat a la definició. Concretament, es defineix el ritme en el missatge audiovisual com «el nombre de plans per unitat de temps», la qual cosa és congruent amb les definicions teòriques del concepte de cicle en la imatge i la quantitat d’informació per unitat de temps en la música. D’aquesta manera, s’escull un spot el primer pla del qual es repeteix quatre vegades. Quatre versions addicionals amb cicles de 5, 6, 7 i 8 plans han estat creades utilitzant l’original repetidament en el mateix període de temps. Això s’ha aconseguit mitjançant l’escurçament successiu de frames al final del pla. A partir d’aquí, s’aplica el mètode dels límits i el mètode dels ajustaments (segons la psicofísica de Fechner) per comprovar la sensibilitat a l’estímul «ritme» del target de l’spot.
