摘要：L’emergència dels indie games com a producte comercial des de l’any 2008 és un repte fonamental per als estudis contemporanis del videojoc. Quan encara no tenim una clara definició de l’ indie game , la popularitat i la comercialitat d’aquests videojocs fan que sigui més complex conceptualitzar-los. Lluny de constituir un model de videojoc «pur», completament separat de l’esfera mainstream , els indie games presenten sovint hibridacions i ambigüitats entre el que és alternatiu i el que és predominant. En aquest sentit, aquest article pretén qüestionar la conceptualització nítida dels indie games com un gènere oposat als videojocs mainstream , explorant les múltiples tensions i matisos entre el que és alternatiu i el que és predominant que es poden identificar en els processos de producció, la cultura i el disseny dels videojocs indie . La primera part de l’article se centra en aspectes de producció i distribució, com també en la construcció cultural i la legitimació artística de l’ indie game . A continuació, s’analitza el disseny dels indie games inspirat en Kellner (1995) i basat en la retòrica procedimental (Bogost, 2006; Flanagan i Nissenbaum, 2014). Aquesta anàlisi s’aplica als indie games que tenen èxit comercial, considerant-los un objecte d’estudi particularment interessant per a explorar i entendre la cultura contemporània per mitjà de les friccions entre cultura hegemònica i contracultura, progressisme i conservadorisme, capitalisme i anticapitalisme, i la manera com es conceben aquestes nocions.
