摘要：Aquest article presenta els resultats més significatius del projecte AUSTICA, del Pla nacional d’R+D+i 2010-2013, que estudia l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i els efectes de la divisòria digital entre adults i adolescents a l’escola i la llar. L’objectiu principal és analitzar la distància cultural entre «nadius» digitals (adolescents) i «immigrants» digitals (pares i professors). La recerca, duta a terme per catorze investigadors de cinc universitats espanyoles, ha comportat un procés laboriós d’anàlisi, sobretot de caràcter qualitatiu. Els resultats constaten que la divisòria digital entre generacions és un fet, i que els conceptes de divisòria digital o TIC se solen emprar de manera simplista, ja que les tecnologies no ho són solament de la informació i la comunicació, sinó també de la relació (TRIC). Així, mentre que els joves les empren en contextos informals (xarxes socials), els adults n’orienten més l’ús a àmbits professionals. Els adults afronten també la inversió del procés educatiu convencional, ja que els adolescents tenen més competència instrumental que ells i integren la vida real i la virtual, mentre que els adults consideren que el virtual és un «món a part». La distància digital entre adults i joves és, doncs, principalment sociocultural.
关键词：tecnologies de la informació i la comunicació (TIC);divisòria digital;divisòria digital generacional;educomunicació;conflicte generacional;Information Technology and Communication (ICT);digital divide;generational digital divide;educommunication;generational conflict;tecnologías de la información y la comunicación (TIC);brecha digital;brecha digital generacional;educomunicación;conflicto generacional
