摘要：Existeix un estret lligam entre les reivindicacions nacionalistes i la reverència per les muntanyes per part d’aquelles nacions sense estat que no han pogut consolidar les seves fronteres o institucions nacionals d’una altra manera. Les muntanyes han servit de refugi espiritual i de metàfora simbòlica per representar la identitat i els significats col·lectius d’aquestes nacions sense estat i, a la vegada, les primeres demandes per la conservació d’espais feren molt sovint recurs als discursos nacionalistes. Aquest és el cas de Montserrat, símbol de la identitat catalana i on es va redactar el primer pla per la creació d’un parc nacional a l’Estat espanyol, malgrat que aquest projecte finalment no va reeixir. Al Quebec, és possible observar-hi un fenomen similar amb les Laurentides. Utilitzem una aproximació comparativa entre els dos contextos i el marc interpretatiu de Bruno Latour per entendre aquest procés d’hibridació tan peculiar que es produeix entre natura i nació.
