摘要：L’article identifica les modalitats de transició dels joves vers l’emancipació familiar a partir de recerques anteriors i aplica aquest enfocament teòric a una enquesta a joves d’una zona de capitalisme avançat, amb la finalitat d’obtenir una distribució de trajectòries escolars, laborals i d’emancipació. S’hi descriuen quatre modalitats bàsiques de transició, s’hi realitza un exercici empíric de classificació de joves de 26 a 29 anys en aquestes modalitats i s’hi verifica la hipòtesi clau segons la qual s’afirma la recessió de les modalitats d’èxit precoç i de les trajectòries obreres, en favor de les modalitats d’aproximació successiva i de precaritat. L’anàlisi permet relacionar els canvis en l’estructura del capitalisme i els canvis en els models de transició dels joves a l’emancipació i la posició social. Particularment, s’hi insisteix en la forma de tempteig dels joves i el que això significa a nivell d’estil de vida. «En les formes d’encarar la transició i la incertesa del futur (el tempteig), intuïm canvis substancials en les modalitats de transició que augmenten la diferència d’experiències i percepcions entre pares i fills i percebem que les institucions tenen un camp d’acció ampli destinat a modificar trajectòries que anuncien futurs negatius».
