摘要：Esdevenir adult en el context de les transicions desestandarditzades de la vida comporta noves demandes per part dels joves, els homes i les dones afectats. Mentre que aquells que disposen d’un capital social i cultural més elevat poden modelar més fàcilment les transicions individualitzades, aquells que no disposen de tants recursos ni oportunitats es troben sota la pressió d’adaptar-se i davant el perill de l’exclusió. Si bé la desestandardització es pot veure com una tendència general, adopta diferents formes en els diferents règims de transició europeus a través dels quals s’agrupen diferents contextos regulatius, normatius i polítics de les transicions juvenils. L’article està relacionat amb l’estudi europeu YOYO, que ha explorat noves demandes d’ensenyament i noves estratègies d’ensenyament dels joves des d’un punt de vista comparatiu. Un exemple il·lustratiu fa referència a com els joves alemanys utilitzen xarxes d’aprenentatge informals per poder fer front a aquestes demandes. Aquesta microperspectiva està relacionada amb la macro perspectiva, ja que reflecteix l’abast de l’agència individual que proporcionen els diferents règims de transició.
