摘要：València s'ha convertit en una metròpolis clònica glocalitzada gràcies a un creixement espectacular que s'ha articulat sobre grans projectes urbanístics i esdeveniments mediàtics . Amb aquests , el govern municipal , amb el suport de l'autonòmic , ha tractat d'ocupar una posició favorable en el mercat de les ciutats orientades estratègicament al turisme cultural i d'entreteniment . L'objectiu d'aquest article és fer una aproximació a la petjada que han deixat aquestes transformacions en les representacions que de València es fan els seus ciutadans . Oferirem una panoràmica dels elements bàsics que conformen les diferents percepcions i expectatives socials sobre la ciutat . La representació que en tenen pren un caràcter bipolar en combinar la valoració positiva d'aquests projectes amb la crítica , alhora , al faraonisme que existiria després d'ells . A més , en els seus discursos s'evidencien les fractures i factures que el nou model urbà deixa darrere seu . Primer , hi hauria fractures economic o socials derivades d'un paradigma no pensat per als ciutadans que augmenten la desigualtat i la fragmentació social . De la mateixa manera , també hi hauria fractures simbolic o identitàries en haver arrasat amb l'horta i la barraca , símbols del tradicional regionalisme valencià . En segon lloc , les factures , presents i futures , es fan evidents en una fórmula on es socialitzen les pèrdues i es privatitzen els beneficis . Tant la bipolaritat que hem observat en el discurs dels ciutadans com la seva anàlisi sobre aquestes fractures i factures resulten coherents i coincidents amb l'anàlisi de l'urbanisme de principis del segle XXI realitzat per diversos teòrics .
关键词：urbanització;glocalització;representacions socials;mercat;desigualtat social;identitat;models de ciutats;ciutadania;urbanization;toglocalization;social representations;market;social inequality;identity;city models;citizenship.;urbanización;glocalización;representaciones sociales;mercado;desigualdad social;identidad;modelos de ciudades;ciudadanía
