摘要：En el seu esforç per fornir la sociologia d’una teoria del comportament amb la qual microfonamentar els fenòmens socials, Raymond Boudon va buscar una teoria que pogués presentar-se com a general (és a dir, una teoria que, atesa la seva fortalesa, pogués utilitzar-se «per defecte» en les explicacions). En aquesta cerca, Boudon va desconsiderar les causes biològiques i va defensar que la seva teoria de la racionalitat ordinària era la millor elecció, ja que oferia explicacions finals: quan una conducta s’explica com a resultat de creences que estan ben fonamentades en bones raons, estem oferint una explicació lliure de «caixes negres». En aquest article, sostindré que existeixen seriosos problemes en els arguments que va fer servir Boudon per descartar l’estratègia explicativa basada en les causes biològiques. En segon lloc, assenyalaré que algunes troballes recents de diverses ciències del comportament suposen un qüestionament radical del valor de la seva teoria de la racionalitat ordinària, com també una reavaluació positiva de la psicologia evolucionista. En vista d’aquestes troballes, podem sostenir que, moltes vegades, o bé les raons estan sistemàticament esbiaixades per causes biològiques, o bé aquestes causes causen directament la conducta, per la qual cosa llavors les raons són simples racionalitzacions. Per tant, ni l’estratègia explicativa basada en raons ni la basada en causes biològiques poden utilitzar-se «per defecte». Atès l’estat actual del nostre coneixement, la psicologia evolucionista no pot proposar-se com una teoria general del comportament, però està més ben situada per fer-ho en el futur: dependrà de la seva habilitat per construir models que integrin raons i causes biològiques.
