摘要：A Espanya, la formació de les unions i de les unitats familiars ha experimentat una transformació espectacular en els darrers anys. Les característiques de tots dos objectes d’estudi no són completament perceptibles per als investigadors, pel fet, entre altres raons, que no disposen de fonts adequades d’informació. Concretament, la progressiva flexibilització de les unions, que, amb el fenomen de la consensualitat, han perdut molta rigidesa i han esdevingut més fàcils de constituir i de dissoldre, planteja el repte de confeccionar fonts d’observació i de quantificació apropiades. Consegüentment, l’observació de la ruptura de les unions esdevé un desafiament encara més difícil. En aquest article, s’hi revisen les fonts estadístiques que existeixen a Espanya per estudiar les ruptures d’unions, a fi de determinar fins a quin punt són representatives de la població afectada, mostrar-ne les mancances i proposar algunes idees inspirades en l’experiència d’altres països europeus per avançar en el registre estadístic d’aquest fenomen. El nostre interès perquè millori l’observació estadística de les ruptures d’unió a Espanya parteix de les preguntes que ens han sorgit en estudis anteriors sobre el divorci, sobre els factors determinants i les conseqüències que comporta des de la perspectiva demogràfica.
