摘要：El procés de la traducció retorna a una obra la materialitat del temps i de l’espai. La representació, per descomptat, només té lloc en una ubicació i un moment concrets per al públic, però una obra que ve d’un temps i d’un espai diferents provoca un encontre amb una determinada realitat conceptual i perceptiva, d’un altre moment i d’una altra ubicació. Si considerem que la traducció és una pràctica ètica, encarregada no sols de presentar l’altre descontextualitzat al jo contextualitzat en el propi terreny, sinó també de protegir l’altre desplaçat de l’apropiació absoluta pel jo, aleshores cal que l’obra traduïda resisteixi d’alguna manera l’assimilació. Certament, però, la conservació de l’estrangeria — el que Steiner va anomenar restitució— és una qüestió delicada, especialment pel perill intrínsec que comporta fer una simple exotització. El teatre de García Lorca en anglès és un camp interessant en aquest aspecte.
