摘要：En la traducció literària, el traductor s’enfronta a una disjuntiva: o doblegar-se a les característiques del text original o doblegar-les a les peculiaritats de la pròpia llengua. La segona opció és la transnaturalització de l’obra i es fa des de l’autoritat del traductor. La primera, en canvi, atorga l’autoritat traductiva a l’obra i el traductor s’hi sotmet. Això és el que fan dos autors per als quals la traducció és una part essencial de la pròpia obra: Hölderlin i Heidegger. La traducció dels textos d’aquests dos autors hauria d’aplicar la mateixa actitud. Això és el que ha procurat fer el traductor català. In literary translation, the translator faces a dilemma: either giving priority to the characteristics of the original text or submitting them to the peculiarities of his/her own language. The second option is the transnaturalitzation of the work and it is made from the authority of the translator. The first, however, concedes the translation authority to the work and the translator undergoes it. This is what two authors for whom the translation is an essential part of their own work make: Hölderlin i Heidegger. The translation of the texts of these two authors should apply the same attitude. This is what the Catalan translator has tried to do.
