摘要：L’article, arran de l’edició crítica del poemari Càntics de Jacint Verdaguer, en primer lloc es proposa clarificar la doble edició quasi simultània que va fer-se d’aquest volum. Després centra l’estudi en diversos aspectes de dos dels càntics, «Lo noi de la mare» i «La cançó del rossinyol», com la seva connexió amb la lírica popular i el valor d’alguna de les paraules, com «manyaguet» o «arcoba». En una segona part es publiquen dues noves versions de la cançó «A la torre xica, a la torre gran» que justament per la música i per la retronxa és model i font del segon càntic esmentat.
